Oscar Blanco | Durant el 2020 708 persones van morir en accidents laborals en l’Estat espanyol. 595 morts es van produir durant la jornada de treball i les altres 113 en el trajecte d’anada o tornada. No són dades excepcionals. La precarietat, els ritmes impossibles i la falta de mesures de seguretat per part de les empreses es porten per davant cada any centenars de vides. La majoria d’aquestes morts, com altres qüestions que afecten la classe treballadora, passen inadvertides. Potser mereixen un breu en algun mitjà si són prou escabroses. Per suposat no es converteixen en un problema social o polític.  En les tertúlies matutines ningú s’interroga sobre les seves causes i solucions.

El jove Xavi Cayuela, de 19 anys, anava camí de convertir-se en un nombre més d’aquesta estadística sinistra i silenciosa després de ser “engolit” per una màquina de bobinat de tela asfàltica el passat 30 d’abril en la fàbrica de CIDAC. “Un jove de 19 anys mor en una fàbrica de Cornellà”, deien els escassos titulars. Sense nom i sense causa. Tot i així, la seva família es va conjurar perquè no caigués en l’oblit. La parella de la seva tia, Paco Marin, va explicar la seva història a les xarxes socials cercant complicitat i ajuda per aconseguir justícia.

Llavors vam saber qui era Xavi Cayuela Camilo. El noi s’havia traslladat en desembre del 2020 de Roda de Berà a L’Hospitalet amb els seus oncles i el seu cosí Carlos per treballar en la mateixa fàbrica que ell. Estava content amb la possibilitat d’ajudar a la seva família a cobrir despeses. L’empresa, dedicada a la producció de conglomerats, imposava unes condicions laborals pèssimes: jornades de 12 o fins i tot 14 hores, hores extra no declarades, cap tipus de formació ni d’equips de protecció… Els extreballadors i la família de Xavi denuncien que quan entraven els hi donaven dues samarretes i havien de comprar-se fins i tot els guants i les botes. Malgrat que la situació de deixadesa i inseguretat s’arrossega des de fa anys, a Inspecció de Treball només li consten dues denúncies: una del 20 d’abril i una altra del dia de la mort d’en Xavi. Les màquines són tan velles que no tenen sistemes de seguretat i això va ser el que va provocar que no es detingués quan va enganxar les cames del Xavi. “No hi havia fre d’emergència per produir més ràpid” denuncien des de CGT. El seu cosí va haver de presenciar impotent la mort i els bombers que el van rescatar es van sorprendre de l’estat de la planta. “Mira, hem estat a dins parlant amb treballadors i a això només se li pot prendre foc” ens deia informalment un veterà sindicalista.

Ángel Figueras, extreballador de CIDAC i amic del Carlos i el Xavi, va abandonar l’empresa per l’estrès que li van provocar aquestes pèssimes condicions i decuncia que “en aquesta fàbrica treballen entre rates”. De fet, Xavi es va incorporar quan va quedar lliure la seva vacant i després de la mort aquest jove de 21 anys s’ha afanyat a lluitar perquè es reconegui la responsabilitat de CIDAC. El dia que va morir en Xavi la fàbrica va seguir produint, segueix fent-ho amb la màquina del sinistre precintada i l’empresa no ha donat cap explicació a la família de Cayuela, en una mostra de prepotència i manca d’humanitat

Del dolor a la resposta: CIDAC culpables

La crida a la solidaritat d’en Paco Merino va tenir efecte i es van començar a moure coses: els mitjans de comunicació van fer-se ressò de les condicions en les que havia mort Xavi i diversos sindicats (UGT, Intersindical-CSC, CGT) es van interessar en personar-se com a part de la investigació que té oberta Inspecció de Treball. La CGT del Baix Llobregat es va bolcar en el suport a la família i van fer el mateix la resta de col·lectius de la plataforma Baix Llobregat Combatiu, que inclou des d’altres sindicats de classe i la PAH fins a organitzacions polítiques com Anticapitalistes, passant per Marea Pensionista, Arran o Agitació Feminista de Cornellà.

En una convocatòria d’aquests grups el dijous 13 de maig centenars de persones es van concentrar davant de la fàbrica CIDAC. Al front de la mobilització estaven familiars i amics de Xavi com en Paco, en Carlos, l’Ángel o la Rosi, la seva mare. També les acompanyava la mare d’en Victor, un noi de 18 anys que va morir en circumstàncies similars a Castellar del Vallès el novembre del 2020. Les consignes més polítiques com “accident laboral, terrorisme patronal”, “morir treballant és assassinat” o la denúncia de la precarietat es barrejaven amb pancartes de la seva gent propera com “Va por ti Bebé” o “Todo por la família”. Es passava dels aplaudiments d’ànim i els plors a les proclames sindicals. El dolor i el patiment dels seus afins per la injusta pèrdua que acaben de patir s’està convertint en energia perquè en Xavi sigui l’últim. L’última mort evitable pels abusos de les empreses.

Després de diversos parlaments amb l’emoció a punt, la protesta es va desplaçar fins l’Ajuntament de Cornellà per retreure’ls el seu silenci. El consistori va treure una nota de premsa l’endemà, és a dir, dues setmanes després de la mort. Abans davant de CIDAD, Paco Merino es preguntava com era possible que no haguéssin dit res l’Ajuntament de Roda de Berà on va néixer en Xavi, el de l’Hospitalet on vivia ni el de Cornellà on havia succeït. A més, l’empresa tracta de silenciar a qui vol parlar. Per aquest motiu, la CGT es va oferir a qualsevol treballador o extreballador que estigués rebent amenaces de l’empresa i es va comprometre a batallar perquè els gestors de CIDAC rebin la sanció més alta possible, tot i que cap sanció serà suficient.

El diumenge 16 de maig Cornellà es va omplir de nou amb centenars de persones exigint justícia per Xavi. Una llarga manifestació de més de dues hores va recórrer la ciutat des de Plaça Catalunya fins tallar la rotonda d’entrada a l’A2 al costat del Centre Comercial Splau, passant pels blocs de Gavarra, Cornellà Centre i Riera. Durant tot el trajecte Ángel va estar al micròfon, intentant que el màxim de persones que viuen a uns carrers de la fàbrica on va morir Xavi sapiguéssin el que li havia passat al seu amic i que “CIDAC són els únics responsables de la seva mort”. “També teniu fills i néts, també treballeu i us pot passar, no us amagueu, veniu a lluitar per a que no passi mai més”, cridava entre aplaudiments dels veïns.


Un moviment pel Xavi i per tots els altres

Tant dijous com diumenge des de Roda de Berà i des de L’Hospitalet de Llobregat havien arribat molts grups de joves. Nois i noies de barri que semblaven poc acostumats a participar en manifestacions. Poc habituats a tenir veu. A ells especialment es dirigia Ángel el diumenge en la plaáça de l’Església davant de l’Ajuntament. “No podem seguir permetent que aquesta gentussa ens tracti com carnassa. No estem demanant que ens regalin res. Només demanem els nostres drets. Treballem per mantenir a la nostra família i abusen de nosaltres. Ens maten, ens tracten com a rates. No podem permetre-ho més i menys la gent jove”.

Reivindicava justícia per a Xavi, és clar, però també molt més enllà. La seva idea està clara: la mort d’en Xavi ha de ser un punt d’inflexió per acabar amb la inseguretat i les morts en el treball, per fer que la joventut treballadora s’aixequi contra els sous de misèria i els contractes escombraria. Ho explica senzill, directe, amb tota la ràbia de classe de qui ha vist que la seva vida sembla no importar en aquesta societat podrida.

El mateix convenciment van mostrar la família, la CGT i la resta de col·lectius del Baix Llobregat Combatiu. Al final de la marxa del diumenge van transmetre que aquestes dues mobilitzacions són un punt de partida, no el final de res. “Això serà una campanya permanent fins que es faci justícia i CIDAC pagui pel que han fet. No pararem fins que les coses canviïn i acabem amb l’explotació laboral i els abusos de la patronal” deien des de la CGT entre els aplaudiments dels manifestants. Està per veure fins on porta la indignació pel que ha passat, però de moment ja s’ha vençut la resignació que envolta la majoria de morts en els centres de treball i s’ha transformat el patiment familiar en un problema social: “no són accidents, són assassinats”.





Source link