lluita per un transport públic de qualitat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona – Poder Popular

Sabem que hi han altres zones de la comarca amb problemes semblants en altres línies, amb denúnies per part dels usuaris d’un alt nivell de precarietat en el servei. Teniu constància?

Si, és a nivell general, ara els companys d’Alcalabus, que és l’antigua Oliveras i porten els autobusos taronges, amb servei també en el Baix Llobregat, van directes al conflicte al gener.

Segons AMB són 9 empreses o UTEs les que presten de forma indirecta els serveis de bus en l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Creieu que es pot extendre el conflicte a alguna empresa més a part de la que comentes?

De moment, que jo conegui, no tinc constància de que vagi a més. El conflicte neix sobretot del canvi de concessionària. Com ja vam denunciar en el seu dia des dels sindicats es premia sobretot l’oferta més econòmica. Ens consta que els concursos que han anat sortint són més econòmics que l’antiga concessió. Si vols prestar el mateix servei amb un preu més econòmic, per algun lloc han de sortir els números. En aquest cas els números es quadran amb pitjors condicions laborals dels treballadors i a la vista està que també amb pitjor servei.

Comenteu que els contractes públics són milionaris, si el servei és precari i a la vegada el vostre sou porta congelat 3 anys, creieu que els diners van principalment al benefici de l’empresa?

No m’agrada parlar per parlar, és a dir, m’agrada parlar amb números. L’empresa no porta ni un any i la presentació de comptes no serà fins a mitjans de l’any 2023. No t’ho sabria dir exactament. L’empresa actual el que diu és que està en pèrduas. Possiblement la dimensió dels contractes, al ser contractes públics i no administratius, no permet una revisió de les condicions contractuals i el que ens diuen és que el preu que tenen estipulat, tant pel gasoil (part fundamental pel funcionament de l’empresa i del servei públic) com pel cost del quilovat estàn pagats a raó del 2019 sense clàusula de revisió ni al alça ni a la baixa. Això afecta a l’hora de negociar les millores en les condicions dels treballadors. En aquest cas, no estem parlant d’una empresa de 20 treballadors, a dia d’avui som més de 630. No és una empresa petita.

No heu tingut increment salarial des de l’any 2019 i el que ara us proposen es tan sols del 1,5%, sens dubte insuficient tenint en compte la situació d’inflació actual. Hi han altres demandes concretes que poseu sobre la taula? En les converses que esteu tenint amb l’empresa, s’està avançant?

No, està tot al mateix lloc. Es va presentar una plataforma a principis d’aquest any i es va constituir una taula negociadora des d’on es reclamen uns eixos fonamentals que són: no perdre poder adquisitiu amb un augment salarial segons l’IPC, per venir d’on venim (portem tres anys amb un augment zero); també reivindiquem un descans setmanal de dos dies per setmana (a dia d’avui no ho tenim així); una millora en les condicions econòmiques dels treballadors del servei de nit millorant algun concepte exclusiu per a ells, perquè la diferència entre treballar de nit o de dia és mínima i creiem que els companys del tercer torn ho reclamen i el comitè està al 100% amb aquesta reivindicació; i després es demana una borsa d’hores mèdiques per l’especialista, tots sabem que el seu ús no és a demanda de l’afectat sinó que el especialista ve quan és assignat pel metge o la Seguretat Social, doncs aquestes hores són descomptades en nòmina si coincideixen amb el meu horari laboral. Evidentment aquestes reivindicacions tenen uns costos, però no s’està demanant res que no tingui qualsevol treballador.

L’actual forma de prestar el servei mitjançant empreses privades us provoca problemes a vosaltres i també als usuaris per la precarietat del servei, us heu plantejat si un altre model que no passi pel servei privat i que estigués en mans públiques funcionaria millor?

Crec que el servei públic ha d’estar gestionat públicament. És la base de tot. Però la realitat és una altra. Des de fa anys aquestes línies de transport estan gestionades per empreses privades. EStà decidit així des de AMB. No ens oblidem que la presidenta és la senyora Ada Colau, és a dir, una persona amb una identitat política més clara que l’aigua. També està el Partit Socialista com a eix fonamental dintre de l’AMB. Ambdós consideren que el servei ha de continuar sent gestionat per empreses privades. Així tot. També tenim en mans privades l’aigua, la recollida d’escombraries, gimnasos que es fan amb diners públics. Al final el responsable de que la cosa es desencalli és AMB, però també els ajuntaments afectats, amb responsabilitat cap als seus veïns. Alguna cosa han de dir sobre tot això.

Quines accions concretes podrien fer AMB i els ajuntaments?

El que veiem, pel que ens diuen, és que modificar un contracte que està signat a sis anys més quatre o modificar qualsevol clàusula és difícil. El pressupost anual està decidit ja per contracte. El que s’ha de veure és com millorar aquesta immobilitat dels contractes perquè perjudiquen als treballadors a l’hora de reivindicar unes millores que són totalment normals. I sobretot perjudiquen al usuari. Crec que s’ha de millorar aquest tipus de contractació perquè ara estem nosaltres, però en breu va a una altra empresa importan del Baix Llobregat que ja ha anunciat aturades, algunes de 24 hores. Perquè l’empresa que ha entrat a gestionar, que també és una empresa privada, ha començat a retallar drets que tenien adquirits. AMB i ajuntaments són coneixedors de l’assumpte i no entenem aquest immobilisme.

Quina resposta esteu trobant en els usuaris de les línies on esteu fent vaga? Estan entenent unes demandes que van bé tant per vosaltres com per ells?

Majoritàriament estem veient el recolzament dels usuaris. Quan s’els hi diu que no estem demanant guanyar més del que marca l’IPC, sinó que estem demanant uns mínims que tot treballador hauria de tenir garantitzat. Després està el caball de batalla de sempre: volem arribar a tenir un descans de dos dies per setmana o les hores mèdiques per especialistes. Al final els usuaris també estan sent patidors del servei que s’està prestant. Els treballadors, contra vent i marea, anem treient el servei endavant com bonament podem. Qui es puja a l’autobús tots els dies ja no és un usuari més, és una persona que tu li veus la cara a diari, en ocasions hi ha una afinitat i que també van a treballar, van a metges… Poden ser la teva mare, els nostres fills o qualsevol de la nostra família. Volem el millor pels usuaris, ho tenim molt clar.

I en aquest moment us trobeu amb forces? La idea és continuar amb les mobilitzacions?

Avui falta un torn de treball perquè s’ha fet assemblea en el torn de la tarda per decidir què es fa perquè les postures segueixen força distanciades. La plantilla majoritàriament ha dit, sense embuts, que anem cap a més aturades. Tant al matí com a la tarda. Podem preveure que anem a més jornades d’aturades.