[ad_1]
Albert Rivera, advocat, de 35 anys, fundador de Ciutadans el 2006, ja es prepara per negociar amb PP i PSOE el futur Govern d’Espanya després de les eleccions generals de desembre. Mariano Rajoy i Pedro Sánchez inicien dilluns la seva llarga precampanya per disputar-se la victòria sabent que una majoria absoluta dels seus partits serà impossible. Tots dos miren cap a Ciutadans i Rivera es deixa estimar.
Què passarà a partir del 28-S? És la gran pregunta plena de forats negres. El que és segur és que s’iniciarà oficiosament la llarga precampanya cap a les generals de desembre. I també que els partits nacionals han deixat durant aquesta campanya catalana algunes pistes a tenir en compte sobre els seus punts forts, estratègies i opcions de futur.
Rajoy ja va començar a experimentar un nou estil de candidat des d’abans de l’estiu. Durant quatre anys ha incomplert el seu programa, exercit com un fort tancat de l’austeritat i les retallades, i amb prou feines ha pogut publicitar alegries. La responsabilitat institucional va revestir el seu caràcter ja per si sol desconfiat i va optar per no mostrar-se gaire, deixar-se veure poc i, menys encara, entrevistar. El líder del PP admet que es va protegir a la Moncloa, estudiant papers al seu despatx i resolent obligacions com a president del Govern espanyol.
Quan van sorgir les dades macroeconòmiques i les perspectives d’ocupació auguren un final de 2015 optimista, amb menys aturats que els que va deixar José Luis Rodríguez Zapatero, el president Rajoy va sortir al carrer, va començar mostrant-se fent unes cerveses, passejant, fent-se selfies amb ciutadans. Comunicant més. Aquest va ser l’error que es va concedir.
Va coincidir que les enquestes vaticinen al PP un resultat per sota dels 150 escons, 35 menys que ara i a 25 de la majoria absoluta. I res indica que el PP s’estigui recuperant electoralment. Els populars es conformen a guanyar al desembre, quedar per sobre del PSOE, i llançar-li avisos de responsabilitat, en favor de la unitat d’Espanya i de l’estabilitat del sistema a Ciutadans.
Durant aquesta campanya catalana els dirigents del PP han qüestionat la falta d’experiència per governar de Rivera i les seves hosts. Poc més. Al principi li van retreure la seva ambició d’escapolir-se just ara a la política nacional i abandonar el decisiu Parlament català. Però Rivera delega poc, ha estat tots cada dia a la campanya catalana i ningú no dubta que al Congrés serà determinant. Al PP saben i temen que Ciutadans està en auge i que Rivera cau molt bé entre el seu electorat, molt proper al dels populars, com es notarà en aquests comicis, perquè el veuen jove, nou i fresc.
Pedro Sánchez també s’està jugant moltes cartes en aquestes catalanes, en les quals ha comparegut 10 dels seus 15 dies. En clau interna, per afermar-se com a líder del PSOE davant les mirades sempre atentes del socialisme andalús, i per mostrar una mica per on va el seu projecte federal i reformista per a Espanya. Una bona dada del PSC reforçaria aquesta complicada relació i mostraria alguna esperança per a la seva tercera via, encara en construcció.
Sánchez i els pactes
Rajoy ataca amb duresa Sánchez perquè el considera l’enemic a batre. Assenyala que no és de fiar per la seva facilitat per les aliances. Però aquesta teòrica rémora és també la seva millor carta per pactar amb altres formacions si el PSOE queda primer o segon a no gaire distància del PP.
Podem i Pablo Iglesias, en ple procés de revisió d’un perfil que accepten que s’ha fet més desagradable dels últims mesos, esgrimeixen que la major fortalesa de la seva formació al desembre serà condició imprescindible per pressionar el PSOE en el seu gir cap a polítiques d’esquerres. Aquesta oferta és també una concessió a l’aliança.
Sánchez, esclar, no descarta rebre els vots de Podem si són necessaris però va ser premeditadament ambigu quan va respondre en una entrevista “I per què no amb Ciutadans?” quan se li va preguntar si per arribar al Govern pactaria amb Iglesias.
[ad_2]
Source link
