Besancenot crida a Barcelona a convocar cassolades contra governants francesos   – Poder Popular

Redacció Catalunya | La crisi política que avui afecta l’Estat francès no té precedents. La massivitat i la persistència de la mobilització de la ciutadania en contra de les polítiques d’Emmanuel Macron representa “un fet inèdit en la història de la lluita de classes a França”. Així ho va remarcar a Barcelona Olivier Besancenot, portaveu del NPA (Nouveau Parti Anticapitaliste) en una xerrada convocada per l’organització catalana Anticapitalistes a l’Ateneu Rebel del Poble Sec.

Els sondejos demostren que el suport al moviment de protesta no ha baixat. Hi ha hagut manifestacions massives totes les setmanes des de fa més de tres mesos. En conjunt, el nombre de manifestants a les diferents ciutats ha oscil·lat entre mig milió i tres milions de persones. “Es pot afirmar amb rigor que s’han arribat a manifestar uns quatre milions de persones” en contra de la reforma del sistema de pensions, però també per altres motius. Moltes d’elles ho han fet per primera vegada en la seva vida.

“Es tracta d’una mobilització radical”. Hi ha accions a tota França i els estudis d’opinió també mostren que la major part de la població entén que es produeixin episodis d’una certa violència, com la crema de contenidors d’escombraries. “Mai havia passat”, va explicar Olivier Besancenot, que ha posat de manifest al mateix temps la capacitat excepcional de resistència pacífica que ha demostrat el moviment de protesta davant episodis de repressió policial, que s’han incrementat després de la decisió del Consell Constitucional de donar suport a la reforma que vol imposar Macron. Besancenot va assenyalar, per exemple, com va reaccionar la gent que omplia del tot la plaça de la Bastilla de París quan la policia va carregar. No es va moure del seu lloc.

Les formes de protesta varien d’un lloc a un altre. El que hi ha actualment és una mena de “grevilla”, una combinació de vagues (greves) i de ‘guerrilla’, en forma de bloquejos, ‘escratxes’, cassolades… Una mobilització que aparella formes d’acció sindical amb d’altres idèntiques a les de les “armilles grogues”.

“Macron ha perdut”, “tothom sap que Macron és feble”, va dir Besancenot, que  va demanar que s’organitzin també cassolades a Barcelona cada cop que un governant francès passi per la capital catalana.

Són molt importants, en la seva opinió, les manifestacions de solidaritat, grans o petites, a totes les capitals, davant ambaixades i consolats. Cal que el moviment d’un lloc o un altre no miri el seu melic i observi atentament el que passa en altres països. “La idea del proteccionisme és un verí”. “L’esquerra pot morir per falta d’internacionalisme”, va advertir.

“La mobilització social i política seguirà” a França, va pronosticar el portaveu dels anticapitalistes, i va posar l’accent en dues característiques del moment actual:

L’esquerra té ara una oportunitat per tornar a determinar la vida política i necessita una victòria per aturar la ultradreta i un eventual ascens de Marine Le Pen. “El moment per l’esquerra és ara i no el de les pròximes eleccions presidencials”, va insistir qui va ser candidat dels anticapitalistes en les eleccions del 2002 i 2007.

Com a obstacle, Besancenot va lamentar que una part de l’esquerra sigui presonera de l’actual model d’Estat, el de la V República, que va recordar que es va imposar mitjançant un cop d’Estat del general Charles de Gaulle.

Els capitalistes francesos, d’altra banda, volen donar un cop contra un moviment que és més ampli que el de la lluita contra l’endarreriment de l’edat per jubilar-se. S’ha obert un debat que “condensa elements democràtics i anticapitalistes”. El canvi en el sistema de pensions perjudica especialment a les dones i, a banda de l’oposició contra l’ampliació dels anys de cotització a la seguretat social, es reclamen millores en la legislació laboral, augments salarials, canvis de polítiques en relació a les persones migrants o mesures justes per fer front al canvi climàtic. Per això el poder econòmic vol que Macron s’imposi per debilitar la classe treballadora.

Possibilitats de victòria del moviment?

Besancenot va insistir en la necessitat que tota l’esquerra entengui que si no hi ha victòria de l’actual moviment el resultat pot ser dramàtic. Va reconèixer que hi ha moltes incerteses, que cada dia es produeixen esdeveniments nous que canvien la dinàmica. Pot passar de tot. La patronal pot afluixar, però no es pot descartar l’esgotament del moviment.

Va explicar la necessitat de concentrar la protesta amb una vaga general, que encara no es troba a l’ordre del dia dels sindicats. La precarietat del treball i les subcontractes dificulten que molts treballadors participin a les vagues. Molta gent fa aportacions a les caixes de resistència, però el que es necessita és que aquestes persones no es conformin amb aquest senyal de solidaritat i estiguin en disposició d’anar a la vaga. “Cal rehabilitar la idea de que la lluita paga”, va insistir el portaveu dels anticapitalistes.

Es necessita que la ‘Intersyndicale’, que agrupa a tretze organitzacions, es mantingui, però falta autoorganització per la base.

Les organitzacions d’esquerres creixen en aquest moment en nombre de militants, però hi ha fragmentació i divisió a tots els corrents. Al mateix temps, però, es constata pressió unitària per la base. La gran pregunta és si hi haurà recomposició de l’esquerra i de quina manera pot ser.

Procés constituent

En aquests moments a l’esquerra francesa hi ha un debat estratègic sobre la possibilitat de ruptura de l’actual model d’Estat i de substitució de la V República per un altre ordre constitucional que no sigui només un canvi de maquillatge.

Olivier Besancenot, en aquest sentit, va significar la necessitat d’un procés constituent. “Cal abatre la V República”, va dir. El NPA aposta per obrir perspectives “d’autorepresentació de la societat”, per aconseguir un govern dels treballadors. Es tracta de fugir de la il·lusió en el que es pot aconseguir amb un canvi de president, que acaba governant com un il·lusionista, que distreu el públic amb una mà mentre amb l’altra fa la trampa.

El debat es troba en la qüestió de la propietat, que el NPA reivindica com a no mercantil i com a no burocràtica.