«Fora Sagalés, volem TMB». Victòria obrera – Poder Popular

Daniel Mulero | Des de la municipalització dels transports públics a Barcelona a finals dels anys cinquanta, Transports de Barcelona (TB) va viure un període d’expansió fins a la dècada dels vuitanta. A partir d’aquell moment, en un canvi de la política de l’Ajuntament de Barcelona, TB va començar a perdre línies d’autobusos en favor d’altres empreses. Així va ser el 1988 quan Transportes Lydia es va fer càrrec de les línies del barris de muntanya de la ciutat de Barcelona fins que aquesta empresa va desaparèixer el 2009 i l’explotació d’aquest servei va retornar a TB. La direcció de l’empresa, ja formant part del conglomerat de TMB, va decidir fer cas omís de les múltiples queixes i reclamacions del veïnat per millorar el servei d’aquestes línies, i tot i ser l’empresa adjudicada per l’explotació d’aquestes per part de la EMT (antic organisme públic regulador del transport públic a l’Àrea Metropolitana que va ser substituït per l’actual AMB) va decidir organitzar un concurs públic per subcontractar el servei. Es van presentar 8 empreses candidates i va ser adjudicat a l’empresa Sagalés. En el contracte signat entre ambdues empreses Sagalés es comprometia a subrogar a tota la plantilla de Transportes Lydia, respectant les seves condicions econòmiques i laborals. Per la seva part TB es comprometia amb Sagalés a cobrir possibles dèficits econòmics que poguessin esdevenir de l’explotació de les línies, ja que rebia les subvencions de la EMT (després AMB).

El 2013, tot i que Sagalés tenia assegurat que TB-TMB cobriria possibles deutes, la direcció de l’empresa va anunciar a la plantilla de Bus Nou Barris (denominació que li va donar Sagalés al servei de les línies d’autobusos a partir del 2010) la seva intenció de despenjar-se del conveni col·lectiu i de reorganitzar l’explotació deixant de pagar algunes primes o augmentant les jornades de treball. Davant d’aquesta agressió la plantilla de 28 treballadors van convocar una vaga indefinida que va durar 40 dies. En aquell moment el Delegat de Personal, única representació dels treballadors, era de CCOO. Va ser durant aquestes mobilitzacions que la secció de CGT de TB-TMB es va apropar a la plantilla en lluita per conèixer la seva situació i donar-los tot el suport. Gran part del veïnatge ja els hi donava suport, ja que aquestes línies són petits autobusos de barri que solen utilitzar-los les mateixes persones i es coneixen entre si les persones treballadores i veïnes. Són línies que donen servei a barris obrers de la zona nord de Barcelona, amb un paisatge de pujades i baixades, i de desnivells, ja que estan inserits a la muntanya. En mig del conflicte, CCOO no respon a les demandes de la plantilla de generar més lluita i mobilitzacions, i 13 treballadors decideixen afiliar-se a la CGT veient el suport mostrat pels companys de la secció de TB-TMB. Amb aquesta força i determinació la plantilla va guanyar la vaga.

La col·laboració i la coordinació entre les plantilles de Sagalés i de TB-TMB cada vegada és més intensa. Comencen a posar sobre la taula elements obvis com que estan fent el mateix servei públic. Les similituds són moltes. Per exemple, l’estètica dels autobusos són idèntiques, mateixos colors i logos amb l’única diferència que els de l’empresa Sagalés al costat del nom de TMB s’escriu «Bus Nou Barris». S’investiguen els comptes de TMB on apareix la partida pressupostaria on es reflecteix la subvenció que rep TB-TMB per part de la ETM/ATM per l’explotació de les línies 80, 81, 82 i 83 per valor d’uns 600.000 €. Quantitat que es derivava a Sagalés per haver guanyat el concurs. D’aquesta manera els treballadors d’ambdues empreses van poder esbrinar que originàriament aquestes línies pertanyen a TB-TMB. Fet d’una importància estratègica pel desenvolupament del conflicte va ser que d’ençà que Sagalés explotava aquestes línies van començar les queixes i reclamacions per part del veïnat que patia un empitjorament del servei amb endarreriments constants, avaries habituals als autobusos o una pèssima neteja d’aquests. Una consigna repetida en diferents manifestacions als carrers dels barris era «Fora Sagalés, volem TMB». Aquestes mobilitzacions van ser compartides per les veïnes i per les plantilles treballadores (tant de Sagalés com de TB-TMB), i van rebre el suport de partits polítics com la CUP i de diferents moviments socials. Es va generar una gran pressió popular sobre la regidora de mobilitat de Barcelona d’aquell moment, Mercedes Vidal (BeC), però a l’últim moment en un Ple municipal va declarar la regidora que era més car mantenir el servei com TMB que com a Sagalés. Argument contradictori ja que amb l’assignació que rebia TMB se subcontractava el servei a Sagalés que buscava un benefici en detriment d’un pitjor servei i de la precarització de les condicions laborals de les persones treballadores. Una vegada més es va tornar a renovar la subcontractació per quatre anys més, fins al 31 de desembre de 2020. Així i tot les mobilitzacions del veïnat i personal treballador han continuat reclamant el retorn de les línies a TMB, aconseguint fins i tot el suport de tots els grups polítics del districte.

Fruit de la constància i la mobilització permanent, per aquest any 2021 s’ha aconseguit finalment el fi de la subcontractació de les línies 80,81, 82 i 83 amb el retorn de l’explotació d’aquestes a TB-TMB. La totalitat de la plantilla ha estat subrogada a la plantilla de TB-TMB i el delegat de personal de CGT s’incorporarà al Comitè d’Empresa de TB-TMB (tenint un membre més mentre duri el mandat del CE). D’aquesta forma CGT passa a ser el sindicat majoritari a TMB tenint 13 representants, mateix nombre que UGT, però sent l’únic sindicat amb representació a les 3 empreses (Transports de Barcelona amb 8 membres, Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona amb 4 i Projectes i Serveis per la Mobilitat amb 1 delegat). La victòria al Bus Nou Barris demostra la importància de coordinar forces entre seccions dins d’un mateix sector alhora que es busca ampliar el conflicte sumant les forces socials de fora l’empresa, però que de forma menys directa també pateixen les agressions de les patronals.

Versió en castellà: